Ñàéò ïîå糿, â³ðø³, ïîçäîðîâëåííÿ ó â³ðøàõ ::

logo

UA  |  FR  |  RU

Ðîæåâèé ñàéò ñó÷àñíî¿ ïîå糿

Á³áë³îòåêà
Óêðà¿íè
| Ïîåòè
Êë. Ïîå糿
| ²íø³ ïîåò.
ñàéòè, êàíàëè
| ÑËÎÂÍÈÊÈ ÏÎÅÒÀÌ| Ñàéòè â÷èòåëÿì| ÄÎ ÂÓÑ ñèíîí³ìè| Îãîëîøåííÿ| ˳òåðàòóðí³ ïðå쳿| Ñï³ëêóâàííÿ| Êîíòàêòè
Êë. Ïîå糿

 x
>> ÂÕ²Ä ÄÎ ÊËÓÁÓ <<


e-mail
ïàðîëü
çàáóëè ïàðîëü?
< ðåºñòðaö³ÿ >
Çàðàç íà ñàéò³ - 1
Íåìຠí³êîãî ;(...
Ïîøóê

Ïåðåâ³ðêà ðîçì³ðó




Pearl Poet

Ïðî÷èòàíèé : 295


Òâîð÷³ñòü | Á³îãðàô³ÿ | Êðèòèêà

Patience

Pacience  is  a  poynt,  Þa3    hit  displese  ofte.
When  heuy  herttes  ben  hurt  wyth  heÞyng  oÞer  elles,
Suffraunce  may  aswag[en]  hem  &  Þe  swleme  leÞe,
For  ho  quelles  vche  a  qued  &  quenches  malyce;
For  quoso  suffer  cowÞe  syt,  sele  wolde  fol3e,
&  quo  for  Þro  may  no3t  Þole,  Þe  Þikker  he  sufferes.
Þen  is  better  to  abyde  Þe  bur  vmbestoundes
Þen  ay  Þrow  forth  my  Þro,  Þa3    me  Þynk  ylle.
I  herde  on  a  halyday,  at  a  hy3e  masse,
How  Mathew  melede  Þat  his  Mayster  His  meyny  con  teche.
A3t  happes  He  hem  hy3t  &  vcheon  a  mede,
Sunderlupes,  for  hit  dissert,  vpon  a  ser  wyse:
Thay  arn  happen  Þat  han  in  hert  pouerte,
For  hores  is  Þe  heuen-ryche  to  holde  for  euer;
Þay  ar  happen  also  Þat  haunte  mekenesse,
For  Þay  schal  welde  Þis  worlde  &  alle  her  wylle  haue;
Thay  ar  happen  also  Þat  for  her  harme  wepes,
For  Þay  schal  comfort  encroche  in  kythes  ful  mony;
Þay  ar  happen  also  Þat  hungeres  after  ry3t,
For  Þay  schal  frely  be  refete  ful  of  alle  gode;
Thay  ar  happen  also  Þat  han  in  hert  rauÞe,
For  mercy  in  alle  maneres  her  mede  schal  worÞe;
Þay  ar  happen  also  Þat  arn  of  hert  clene,
For  Þay  her  Sauyour  in  sete  schal  se  with  her  y3en;
Thay  ar  happen  also  Þat  halden  her  pese,
For  Þay  Þe  gracious  Godes  sunes  schal  godly  be  called;
Þay  ar  happen  also  Þat  con  her  hert  stere,
For  hores  is  Þe  heuen-ryche,  as  I  er  sayde.
These  arn  Þe  happes  alle  a3t  Þat  vus  bihy3t  weren,
If  we  Þyse  ladyes  wolde  lof  in  lyknyng  of  Þewes:
Dame  Pouert,  Dame  Pitee,  Dame  Penaunce  Þe  Þrydde,
Dame  Mekenesse,  Dame  Mercy,  &  miry  Clannesse,
&  Þenne  Dame  Pes,  &  Pacyence  put  in  Þerafter.
He  were  happen  Þat  hade  one;  alle  were  Þe  better.
Bot  [s]yn  I  am  put  to  a  poynt  Þat  pouerte  hatte,
I  schal  me  poruay  pacyence  &  play  me  with  boÞe,
For  in  Þe  tyxte  Þere  Þyse  two  arn  in  teme  layde,
Hit  arn  fettled  in  on  forme,  Þe  forme  &  Þe  laste,
&  by  quest  of  her  quoyntyse  enquylen  on  mede.
&  als,  in  myn  vpynyoun,  hit  arn  of  on  kynde:
For  Þeras  pouert  hir  proferes  ho  nyl  be  put  vtter,
Bot  lenge  wheresoeuer  hir  lyst,  lyke  oÞer  greme;
&  Þereas  pouert  enpresses,  Þa3    mon  pyne  Þynk,
Much,  maugre  his  mun,  he  mot  nede  suffer;
Thus  pouerte  &  pacyence  arn  nedes  playferes.
SyÞen  I  am  sette  with  hem  samen,  suffer  me  byhoues;
Þenne  is  me  ly3tloker  hit  lyke  &  her  lotes  prayse,
Þenne  wyÞer  wyth  &  be  wroth  &  Þe  wers  haue.
3if  me  be  dy3t  a  destyne  due  to  haue,
What  dowes  me  Þe  dedayn,  oÞer  dispit  make?
OÞer  3if  my  lege  lorde  lyst  on  lyue  me  to  bidde
OÞer  to  ryde  oÞer  to  renne  to  Rome  in  his  ernde,
What  grayÞed  me  Þe  grychchyng  bot  grame  more  seche?
Much  3if  he  me  ne  made,  maugref  my  chekes,
&  Þenne  Þrat  moste  I  Þole  &  vnÞonk  to  mede,
Þe  had  bowed  to  his  bode  bongre  my  hyure.
Did  not  Jonas  in  Jude  suche  jape  sumwhyle?
To  sette  hym  to  sewrte,  vnsounde  he  hym  feches.
Wyl  3e  tary  a  lyttel  tyne  &  tent  me  a  whyle,
I  schal  wysse  yow  Þerwyth  as  holy  wryt  telles.
Hit  bitydde  sumtyme  in  Þe  termes  of  Jude,
Jonas  joyned  watz  Þerinne  Jentyle  prophete;
Goddes  glam  to  hym  glod  Þat  hym  vnglad  made,
With  a  roghlych  rurd  rowned  in  his  ere:
'Rys  radly,'  He  says,  '&  rayke  forth  euen;
Nym  Þe  way  to  Nynyue  wythouten  oÞer  speche,
&  in  Þat  cete  My  sa3es  soghe  alle  aboute,
Þat  in  Þat  place,  at  Þe  poynt,  I  put  in  Þi  hert.
For  iwysse  hit  arn  so  wykke  Þat  in  Þat  won  dowellez
&  her  malys  is  so  much,  I  may  not  abide,
Bot  venge  Me  on  her  vilanye  &  venym  bilyue;
Now  swe3e  Me  Þider  swyftly  &  say  Me  Þis  arende.'
When  Þat  steuen  watz  stynt  Þat  stown[e]d  his  mynde,
Al  he  wrathed  in  his  wyt,  &  wyÞerly  he  Þo3t:
'If  I  bowe  to  His  bode  &  bryng  hem  Þis  tale,
&  I  be  nummen  in  Nuniue,  my  nyes  begynes:
He  telles  me  Þose  traytoures  arn  typped  schrewes;
I  com  wyth  Þose  tyÞynges,  Þay  ta  me  bylyue,
Pynez  me  in  a  prysoun,  put  me  in  stokkes,
WryÞe  me  in  a  warlok,  wrast  out  myn  y3en.
Þis  is  a  meruayl  message  a  man  for  to  preche
Amonge  enmyes  so  mony  &  mansed  fendes,
Bot  if  my  gaynlych  God  such  gref  to  me  wolde,
Fo[r]  desert  of  sum  sake  Þat  I  slayn  were.
At  alle  peryles,'  quoÞ  Þe  prophete,  'I  aproche  hit  no  nerre.
I  wyl  me  sum  oÞer  waye  Þat  He  ne  wayte  after;
I  schal  tee  into  Tarce  &  tary  Þere  a  whyle,
&  ly3tly  when  I  am  lest  He  letes  me  alone.'
Þenne  he  ryses  radly  &  raykes  bilyue,
Jonas  toward  port  Japh,  ay  janglande  for  tene
Þat  he  nolde  Þole  for  noÞyng  non  of  Þose  pynes,
Þa3    Þe  Fader  Þat  hym  formed  were  fale  of  his  hele.
'Oure  Syre  syttes,'  he  says,  'on  sege  so  hy3e
In  His  g[lo]wande  glorye,  &  gloumbes  ful  lyttel
Þa3    I  be  nummen  in  Nunniue  &  naked  dispoyled,
On  rode  rwly  torent  with  rybaudes  mony.'
Þus  he  passes  to  Þat  port  his  passage  to  seche,
Fyndes  he  a  fayr  schyp  to  Þe  fare  redy,
Maches  hym  with  Þe  maryneres,  makes  her  paye
For  to  towe  hym  into  Tarce  as  tyd  as  Þay  my3t.
Then  he  tron  on  Þo  tres,  &  Þay  her  tramme  ruchen,
Cachen  vp  Þe  crossayl,  cables  Þay  fasten,
Wi3t  at  Þe  wyndas  we3en  her  ankres,
Spende  spak  to  Þe  sprete  Þe  spare  bawelyne,
Gederen  to  Þe  gyde-ropes,  Þe  grete  cloÞ  falles,
Þay  layden  in  on  laddeborde,  &  Þe  lofe  wynnes,
Þe  blyÞe  breÞe  at  her  bak  Þe  bosum  he  fyndes;
He  swenges  me  Þys  swete  schip  swefte  fro  Þe  hauen.
Watz  neuer  so  joyful  a  Jue  as  Jonas  watz  Þenne,
Þat  Þe  daunger  of  Dry3tyn  so  derfly  ascaped;
He  wende  wel  Þat  Þat  Wy3    Þat  al  Þe  world  planted
Hade  no  ma3t  in  Þat  mere  no  man  for  to  greue.
Lo,  Þe  wytles  wrechche!  For  he  wolde  no3t  suffer,
Now  hatz  he  put  hym  in  plyt  of  peril  wel  more.
Hit  watz  a  wenyng  vnwar  Þat  welt  in  his  mynde,
Þa3    he  were  so3t  fro  Samarye,  Þat  God  se3    no  fyrre.
3ise,  He  blusched  ful  brode:  Þat  burde  hym  by  sure;
Þat  ofte  kyd  hym  Þe  carpe  Þat  kyng  sayde,
Dyngne  Dauid  on  des  Þat  demed  Þis  speche
In  a  psalme  Þat  he  set  Þe  sauter  withinne:
'O  folez  in  folk,  felez  oÞerwhyle
&  vnderstondes  vmbestounde,  Þa3    he  be  stape  fole,
Hope  3e  Þat  He  heres  not  Þat  eres  alle  made?
Hit  may  not  be  Þat  He  is  blynde  Þat  bigged  vche  y3e.'
Bot  he  dredes  no  dynt  Þat  dotes  for  elde.
For  he  watz  fer  in  Þe  flod  foundande  to  Tarce,
Bot  I  trow  ful  tyd  ouertan  Þat  he  were,
So  Þat  schomely  to  schort  he  schote  of  his  ame.
For  Þe  Welder  of  wyt  Þat  wot  alle  Þynges,

Þat  ay  wakes  &  waytes,  at  wylle  hatz  He  sly3tes.
He  calde  on  Þat  ilk  crafte  He  carf  with  His  hondes;
Þay  wakened  wel  Þe  wroÞeloker  for  wroÞely  He  cleped:
'Ewrus  &  Aquiloun  Þat  on  est  sittes
Blowes  boÞe  at  My  bode  vpon  blo  watteres.'
Þenne  watz  no  tom  Þer  bytwene  His  tale  &  her  dede,
So  bayn  wer  Þay  boÞe  two  His  bone  for  to  wyrk.
Anon  out  of  Þe  norÞ-est  Þe  noys  bigynes,
When  boÞe  breÞes  con  blowe  vpon  blo  watteres.
Ro3    rakkes  Þer  ros  with  rudnyng  anvnder;
Þe  see  sou3ed  ful  sore,  gret  selly  to  here;
Þe  wyndes  on  Þe  wonne  water  so  wrastel  togeder
Þat  Þe  wawes  ful  wode  waltered  so  hi3e
&  efte  busched  to  Þe  abyme,  Þat  breed  fysches
Durst  nowhere  for  ro3    arest  at  Þe  bothem.
When  Þe  breth  &  Þe  brok  &  Þe  bote  metten,
Hit  watz  a  joyles  gyn  Þat  Jonas  watz  inne,
For  hit  reled  on  roun  vpon  Þe  ro3e  yÞes.
Þe  bur  ber  to  hit  baft,  Þat  braste  alle  her  gere,
Þen  hurled  on  a  hepe  Þe  helme  &  Þe  sterne;
Furst  tomurte  mony  rop  &  Þe  mast  after;
Þe  sayl  sweyed  on  Þe  see,  Þenne  suppe  bihoued
Þe  coge  of  Þe  [co]lde  water,  &  Þenne  Þe  cry  ryses.
3et  coruen  Þay  Þe  cordes  &  kest  al  Þeroute;
Mony  ladde  Þer  forth  lep  to  laue  &  to  kest,
Scopen  out  Þe  scaÞel  water  Þat  fayn  scape  wolde,
For  be  monnes  lode  neuer  so  luÞer,  Þe  lyf  is  ay  swete.
Þer  watz  busy  ouer  borde  bale  to  kest,
Her  bagges  &  her  feÞer-beddes  &  her  bry3t  wedes,
Her  kysttes  &  her  coferes,  her  caraldes  alle,
&  al  to  ly3ten  Þat  lome,  3if  leÞe  wolde  schape.
Bot  euer  watz  ilyche  loud  Þe  lot  of  Þe  wyndes,
&  euer  wroÞer  Þe  water  &  wodder  Þe  stremes.
Þen  Þo  wery  forwro3t  wyst  no  bote,
Bot  vchon  glewed  on  his  god  Þat  gayned  hym  beste:
Summe  to  Vernagu  Þer  vouched  avowes  solemne,
Summe  to  Diana  deuout  &  derf  Nepturne,
To  Mahoun  &  to  Mergot,  Þe  mone  &  Þe  sunne,
&  vche  lede  as  he  loued  &  layde  had  his  hert.
Þenne  bispeke  Þe  spakest,  dispayred  wel  nere:
'I  leue  here  be  sum  losynger,  sum  lawles  wrech,
Þat  hatz  greued  his  god  &  gotz  here  amonge  vus.
Lo,  al  synkes  in  his  synne  &  for  his  sake  marres.
I  lovue  Þat  we  lay  lotes  on  ledes  vchone,
&  whoso  lympes  Þe  losse,  lay  hym  Þeroute;
&  quen  Þe  gulty  is  gon,  what  may  gome  trawe
Bot  He  Þat  rules  Þe  rak  may  rwe  on  Þose  oÞer?'
Þis  watz  sette  in  asent,  &  sembled  Þay  were,
Her3ed  out  of  vche  hyrne  to  hent  Þat  falles.
A  lodesmon  ly3tly  lep  vnder  hachches,
For  to  layte  mo  ledes  &  hem  to  lote  bryng.
Bot  hym  fayled  no  freke  Þat  he  fynde  my3t,
Saf  Jonas  Þe  Jwe,  Þat  jowked  in  derne.
He  watz  flowen  for  ferde  of  Þe  flode  lotes
Into  Þe  boÞem  of  Þe  bot,  &  on  a  brede  lyggede,
Onhelde  by  Þe  hurrok,  for  Þe  heuen  wrache,
Slypped  vpon  a  sloumbe-selepe,  &  sloberande  he  routes.
Þe  freke  hym  frunt  with  his  fot  &  bede  hym  ferk  vp:
Þer  Ragnel  in  his  rakentes  hym  rere  of  his  dremes!
Bi  Þe  haspede  he  hentes  hym  Þenne,
&  bro3t  hym  vp  by  Þe  brest  &  vpon  borde  sette,
Arayned  hym  ful  runyschly  what  raysoun  he  hade
In  such  sla3tes  of  sor3e  to  slepe  so  faste.
Sone  haf  Þay  her  sortes  sette  &  serelych  deled,
&  ay  Þe  lote  vpon  laste  lymped  on  Jonas.
Þenne  ascryed  Þay  hym  sckete  &  asked  ful  loude:
'What  Þe  deuel  hatz  Þou  don,  doted  wrech?
What  seches  Þou  on  see,  synful  schrewe,
With  Þy  lastes  so  luÞer  to  lose  vus  vchone?
Hatz  Þou,  gome,  no  gouernour  ne  god  on  to  calle,
Þat  Þou  Þus  slydes  on  slepe  when  Þou  slayn  worÞes?
Of  what  londe  art  Þou  lent,  what  laytes  Þou  here,
Whyder  in  worlde  Þat  Þou  wylt,  &  what  is  Þyn  arnde?
Lo,  Þy  dom  is  Þe  dy3t,  for  Þy  dedes  ille.
Do  gyf  glory  to  Þy  godde,  er  Þou  glyde  hens.'
'I  am  an  Ebru,'  quoÞ  he,  'of  Israyl  borne;
Þat  Wy3e  I  worchyp,  iwysse,  Þat  wro3t  alle  Þynges,
Alle  Þe  worlde  with  Þe  welkyn,  Þe  wynde  &  Þe  sternes,
&  alle  Þat  wonez  Þer  withinne,  at  a  worde  one.
Alle  Þis  meschef  for  me  is  made  at  Þys  tyme,
For  I  haf  greued  my  God  &  gulty  am  founden;
ForÞy  berez  me  to  Þe  borde  &  baÞeÞes  me  Þeroute,
Er  gete  3e  no  happe,  I  hope  forsoÞe.'
He  ossed  hym  by  vnnynges  Þat  Þay  vndernomen
Þat  he  watz  flawen  fro  Þe  face  of  frelych  Dry3tyn:
Þenne  such  a  ferde  on  hem  fel  &  flayed  hem  withinne
Þat  Þay  ruyt  hym  to  rowwe,  &  letten  Þe  rynk  one.
HaÞeles  hy3ed  in  haste  with  ores  ful  longe,
Syn  her  sayl  watz  hem  aslypped,  on  sydez  to  rowe,
Hef  &  hale  vpon  hy3t  to  helpen  hymseluen,
Bot  al  watz  nedles  note:  Þat  nolde  not  bityde.
In  bluber  of  Þe  blo  flod  bursten  her  ores.
Þenne  hade  Þay  no3t  in  her  honde  Þat  hem  help  my3t;
Þenne  nas  no  coumfort  to  keuer,  ne  counsel  non  oÞer,
Bot  Jonas  into  his  juis  jugge  bylyue.
Fryst  Þay  prayen  to  Þe  Prynce  Þat  prophetes  seruen
Þat  He  gef  hem  Þe  grace  to  greuen  Hym  neuer,
Þat  Þay  in  balelez  blod  Þer  blenden  her  handez,
Þa3    Þat  haÞel  wer  His  Þat  Þay  here  quelled.
Tyd  by  top  &  bi  to  Þay  token  hym  synne;
Into  Þat  lodlych  lo3e  Þay  luche  hym  sone.
He  watz  no  tytter  outtulde  Þat  tempest  ne  sessed:
Þe  se  sa3tled  Þerwith  as  sone  as  ho  mo3t.
Þenne  Þa3    her  takel  were  torne  Þat  totered  on  yÞes,
Styffe  stremes  &  stre3t  hem  strayned  a  whyle,
Þat  drof  hem  dry3lych  adoun  Þe  depe  to  serue,
Tyl  a  swetter  ful  swyÞe  hem  swe3ed  to  bonk.
Þer  watz  louyng  on  lofte,  when  Þay  Þe  londe  wonnen,
To  oure  mercyable  God,  on  Moyses  wyse,
With  sacrafyse  vpset,  &  solempne  vowes,
&  graunted  Hym  vn  to  be  God  &  graythly  non  oÞer.
Þa3    Þay  be  jolef  for  joye,  Jonas  3et  dredes;
Þa3    he  nolde  suffer  no  sore,  his  seele  is  on  anter;
For  whatso  worÞed  of  Þat  wy3e  fro  he  in  water  dipped,
Hit  were  a  wonder  to  wene,  3if  holy  wryt  nere.
Now  is  Jonas  Þe  Jwe  jugged  to  drowne;
Of  Þat  schended  schyp  men  schowued  hym  sone.
A  wylde  walterande  whal,  as  Wyrde  Þen  schaped,
Þat  watz  beten  fro  Þe  abyme,  bi  Þat  bot  flotte,
&  watz  war  of  Þat  wy3e  Þat  Þe  water  so3te,
&  swyftely  swenged  hym  to  swepe,  &  his  swol3    opened;
Þe  folk  3et  haldande  his  fete,  Þe  fysch  hym  tyd  hentes;
Withouten  towche  of  any  tothe  he  tult  in  his  Þrote.
Thenne  he  swengez  &  swayues  to  Þe  se  boÞem,
Bi  mony  rokkez  ful  ro3e  &  rydelande  strondes,
Wyth  Þe  mon  in  his  mawe  malskred  in  drede,
As  lyttel  wonder  hit  watz,  3if  he  wo  dre3ed,
For  nade  Þe  hy3e  Heuen-Kyng,  Þur3    His  honde  my3t,
Warded  Þis  wrech  man  in  warlowes  guttez,
What  lede  mo3t  lyue  bi  lawe  of  any  kynde,
Þat  any  lyf  my3t  be  lent  so  longe  hym  withinne?
Bot  he  watz  sokored  by  Þat  Syre  Þat  syttes  so  hi3e,
Þa3    were  wanlez  of  wele  in  wombe  of  Þat  fissche,
&  also  dryuen  Þur3    Þe  depe  &  in  derk  walterez.
Lorde,  colde  watz  his  cumfort,  &  his  care  huge,
For  he  knew  vche  a  cace  &  kark  Þat  hym  lymped,
How  fro  Þe  bot  into  Þe  blober  watz  with  a  best  lachched,
&  Þrwe  in  at  hit  Þrote  withouten  Þret  more,
As  mote  in  at  a  munster  dor,  so  mukel  wern  his  chawlez.
He  glydes  in  by  Þe  giles  Þur3    glaym  ande  glette,
Relande  in  by  a  rop,  a  rode  Þat  hym  Þo3t,
Ay  hele  ouer  hed  hourlande  aboute,
Til  he  blunt  in  a  blok  as  brod  as  a  halle;
&  Þer  he  festnes  Þe  fete  &  fathmez  aboute,
&  stod  vp  in  his  stomak  Þat  stank  as  Þe  deuel.
Þer  in  saym  &  in  sor3e  Þat  sauoured  as  helle,
Þer  watz  bylded  his  bour  Þat  wyl  no  bale  suffer.
&  Þenne  he  lurkkes  &  laytes  where  watz  le  best,
In  vche  a  nok  of  his  nauel,  bot  nowhere  he  fyndez
No  rest  ne  recouerer,  bot  ramel  ande  myre,
In  wych  gut  so  euer  he  gotz,  bot  euer  is  God  swete;
&  Þer  he  lenged  at  Þe  last,  &  to  Þe  Lede  called:
'Now,  Prynce,  of  Þy  prophete  pite  Þou  haue.
Þa3    I  be  fol  &  fykel  &  falce  of  my  hert,
Dewoyde  now  Þy  vengaunce,  Þur3    vertu  of  rauthe;
Tha3    I  be  gulty  of  gyle,  as  gaule  of  prophetes,
Þou  art  God,  &  alle  gowdez  ar  grayÞely  Þyn  owen.
Haf  now  mercy  of  Þy  man  &  his  mysdedes,
&  preue  Þe  ly3tly  a  Lorde  in  londe  &  in  water.'
With  Þat  he  hitte  to  a  hyrne  &  helde  hym  Þerinne,
Þer  no  defoule  of  no  fylÞe  watz  fest  hym  abute;
Þer  he  sete  also  sounde,  saf  for  merk  one,
As  in  Þe  bulk  of  Þe  bote  Þer  he  byfore  sleped.
So  in  a  bouel  of  Þat  best  he  bidez  on  lyue,
Þre  dayes  &  Þ[r]e  ny3t,  ay  Þenkande  on  Dry3tyn,
His  my3t  &  His  merci,  His  mesure  Þenne.
Now  he  knawez  Hym  in  care  Þat  couÞe  not  in  sele.
Ande  euer  walteres  Þis  whal  bi  wyldren  depe,
Þur3    mony  a  regioun  ful  ro3e,  Þur3    ronk  of  his  wylle;
For  Þat  mote  in  his  mawe  mad  hym,  I  trowe,
Þa3    hit  lyttel  were  hym  wyth,  to  wamel  at  his  hert;
Ande  as  sayled  Þe  segge,  ay  sykerly  he  herde
Þe  bygge  borne  on  his  bak  &  bete  on  his  sydes.
Þen  a  prayer  ful  prest  Þe  prophete  Þer  maked;
On  Þis  wyse,  as  I  wene,  his  wordez  were  mony:
'Lorde,  to  Þe  haf  I  cleped  in  carez  ful  stronge;
Out  of  Þe  hole  Þou  me  herde  of  hellen  wombe;
I  calde,  &  Þou  knew  myn  vncler  steuen.
Þou  diptez  me  of  Þe  depe  se  into  Þe  dymme  hert,
Þe  grete  flem  of  Þy  flod  folded  me  vmbe;
Alle  Þe  gotez  of  Þy  guferes  &  groundelez  powlez,
&  Þy  stryuande  stremez  of  stryndez  so  mony,
In  on  daschande  dam  dryuez  me  ouer.
&  3et  I  say  as  I  seet  in  Þe  se  boÞem:
"Careful  am  I,  kest  out  fro  Þy  cler  y3en
&  deseuered  fro  Þy  sy3t;  3et  surely  I  hope
Efte  to  trede  on  Þy  temple  &  teme  to  Þyseluen."
I  am  wrapped  in  water  to  my  wo  stoundez;
Þe  abyme  byndes  Þe  body  Þat  I  byde  inne;
Þe  pure  poplande  hourle  playes  on  my  heued;
To  laste  mere  of  vche  a  mount,  Man,  am  I  fallen;
Þe  barrez  of  vche  a  bonk  ful  bigly  me  haldes,
Þat  I  may  lachche  no  lont,  &  Þou  my  lyf  weldes.
Þou  schal  releue  me,  Renk,  whil  Þy  ry3t  slepez,
Þur3    my3t  of  Þy  mercy  Þat  mukel  is  to  tryste.
For  when  Þ'acces  of  anguych  watz  hid  in  my  sawle,
Þenne  I  remembred  me  ry3t  of  my  rych  Lorde,
Prayande  Him  for  pete  His  prophete  to  here,
Þat  into  His  holy  hous  myn  orisoun  mo3t  entre.
I  haf  meled  with  Þy  maystres  mony  longe  day,
Bot  now  I  wot  wyterly  Þat  Þose  vnwyse  ledes
Þat  affyen  hym  in  vanyte  &  in  vayne  Þynges
For  Þink  Þat  mountes  to  no3t  her  mercy  forsaken;
Bot  I  dewoutly  awowe,  Þat  verray  betz  halden,
Soberly  to  do  Þe  sacrafyse  when  I  schal  saue  worÞe,
&  offer  Þe  for  my  hele  a  ful  hol  gyfte,
&  halde  goud  Þat  Þou  me  hetes:  haf  here  my  trauthe.'
Thenne  oure  Fader  to  Þe  fysch  ferslych  biddez
Þat  he  hym  sput  spakly  vpon  spare  drye.
Þer  whal  wendez  at  His  wylle  &  a  warÞe  fyndez,
&  Þer  he  brakez  vp  Þe  buyrne  as  bede  hym  oure  Lorde.
Þenne  he  swepe  to  Þe  sonde  in  sluchched  cloÞes:
Hit  may  wel  be  Þat  mester  were  his  mantyle  to  wasche.
Þe  bonk  Þat  he  blosched  to  &  bode  hym  bisyde
Wern  of  Þe  regiounes  ry3t  Þat  he  renayed  hade.
Þenne  a  wynde  of  Goddez  worde  efte  Þe  wy3e  bruxlez:
'Nylt  Þou  neuer  to  Nuniue  bi  no  kynnez  wayez?'
'3isse,  Lorde,'  quoÞ  Þe  lede,  'lene  me  Þy  grace
For  to  go  at  Þi  gre:  me  gaynez  [n]on  oÞer.'
'Ris,  aproche  Þen  to  prech,  lo,  Þe  place  here.
Lo,  My  lore  is  in  Þe  loke,  lauce  hit  Þerinne.'
Þenne  Þe  renk  radly  ros  as  he  my3t,
&  to  Niniue  Þat  na3t  he  ne3ed  ful  euen;
Hit  watz  a  cete  ful  syde  &  selly  of  brede;
On  to  Þrenge  ÞerÞur3e  watz  Þre  dayes  dede.
Þat  on  journay  ful  joynt  Jonas  hym  3ede,
Er  euer  he  warpped  any  worde  to  wy3e  Þat  he  mette,
&  Þenne  he  cryed  so  cler  Þat  kenne  my3t  alle
Þe  trwe  tenor  of  his  teme;  he  tolde  on  Þis  wyse:
'3et  schal  forty  dayez  fully  fare  to  an  ende,
&  Þenne  schal  Niniue  be  nomen  &  to  no3t  worÞe;
Truly  Þis  ilk  toun  schal  tylte  to  grounde;
Vp-so-doun  schal  3e  dumpe  depe  to  Þe  abyme,
To  be  swol3ed  swyftly  wyth  Þe  swart  erÞe,
&  alle  Þat  lyuyes  hereinne  lose  Þe  swete.'
Þis  speche  sprang  in  Þat  space  &  spradde  alle  aboute,
To  borges  &  to  bacheleres  Þat  in  Þat  bur3    lenged;
Such  a  hidor  hem  hent  &  a  hatel  drede,
Þat  al  chaunged  her  chere  &  chylled  at  Þe  hert.
Þe  segge  sesed  not  3et,  bot  sayde  euer  ilyche:
'Þe  verray  vengaunce  of  God  schal  voyde  Þis  place!'
Þenne  Þe  peple  pitosly  pleyned  ful  stylle,
&  for  Þe  drede  of  Dry3tyn  doured  in  hert;
Heter  hayrez  Þay  hent  Þat  asperly  bited,
&  Þose  Þay  bounden  to  her  bak  &  to  her  bare  sydez,
Dropped  dust  on  her  hede,  &  dymly  biso3ten
Þat  Þat  penaunce  plesed  Him  Þat  playnez  on  her  wronge.
&  ay  he  cryes  in  Þat  kyth  tyl  Þe  kyng  herde,
&  he  radly  vpros  &  ran  fro  his  chayer,
His  ryche  robe  he  torof  of  his  rigge  naked,
&  of  a  hep  of  askes  he  hitte  in  Þe  myddez.
He  askez  heterly  a  hayre  &  hasped  hym  vmbe,
Sewed  a  sekke  Þerabof,  &  syked  ful  colde;
Þer  he  dased  in  Þat  duste,  with  droppande  teres,
Wepande  ful  wonderly  alle  his  wrange  dedes.
Þenne  sayde  he  to  his  serjauntes:  'Samnes  yow  bilyue;
Do  dryue  out  a  decre,  demed  of  myseluen,
Þat  alle  Þe  bodyes  Þat  ben  withinne  Þis  bor3    quyk,
BoÞe  burnes  &  bestes,  burdez  &  childer,
Vch  prynce,  vche  prest,  &  prelates  alle,
Alle  faste  frely  for  her  falce  werkes;
Sesez  childer  of  her  sok,  soghe  hem  so  neuer,
Ne  best  bite  on  no  brom,  ne  no  bent  nauÞer,
Passe  to  no  pasture,  ne  pike  non  erbes,
Ne  non  oxe  to  no  hay,  ne  no  horse  to  water.
Al  schal  crye,  forclemmed,  with  alle  oure  clere  strenÞe;
Þe  rurd  schal  ryse  to  Hym  Þat  rawÞe  schal  haue;
What  wote  oÞer  wyte  may  3if  Þe  Wy3e  lykes,
Þat  is  hende  in  Þe  hy3t  of  His  gentryse?
I  wot  His  my3t  is  so  much,  Þa3    He  be  myssepayed,
Þat  in  His  mylde  amesyng  He  mercy  may  fynde.
&  if  we  leuen  Þe  layk  of  oure  layth  synnes,
&  stylle  steppen  in  Þe  sty3e  He  sty3tlez  Hymseluen,
He  wyl  wende  of  His  wodschip  &  His  wrath  leue,
&  forgif  vus  Þis  gult,  3if  we  Hym  God  leuen.'
Þenne  al  leued  on  His  lawe  &  laften  her  synnes,
Parformed  alle  Þe  penaunce  Þat  Þe  prynce  radde;
&  God  Þur3    His  godnesse  forgef  as  He  sayde;
Þa3    He  oÞer  bihy3t,  withhelde  His  vengaunce.
Muche  sor3e  Þenne  satteled  vpon  segge  Jonas;
He  wex  as  wroth  as  Þe  wynde  towarde  oure  Lorde.
So  hatz  anger  onhit  his  hert,  [h]e  callez
A  prayer  to  Þe  hy3e  Prynce,  for  pyne,  on  Þys  wyse:
'I  biseche  Þe,  Syre,  now  Þou  self  jugge;
Watz  not  Þis  ilk  my  worde  Þat  worÞen  is  nouÞe,
Þat  I  kest  in  my  cuntre,  when  Þou  Þy  carp  sendez
Þat  I  schulde  tee  to  Þys  toun  Þi  talent  to  preche?
Wel  knew  I  Þi  cortaysye,  Þy  quoynt  soffraunce,
Þy  bounte  of  debonerte  &  Þy  bene  grace,
Þy  longe  abydyng  wyth  lur,  Þy  late  vengaunce;
&  ay  Þy  mercy  is  mete,  be  mysse  neuer  so  huge.
I  wyst  wel,  when  I  hade  worded  quatsoeuer  I  cowÞe
To  manace  alle  Þise  mody  men  Þat  in  Þis  mote  dowellez,
Wyth  a  prayer  &  a  pyne  Þay  my3t  her  pese  gete,
&  Þerfore  I  wolde  haf  flowen  fer  into  Tarce.
Now,  Lorde,  lach  out  my  lyf,  hit  lastes  to  longe.
Bed  me  bilyue  my  bale-stour  &  bryng  me  on  ende,
For  me  were  swetter  to  swelt  as  swyÞe,  as  me  Þynk,
Þen  lede  lenger  Þi  lore  Þat  Þus  me  les  makez.'
Þe  soun  of  oure  Souerayn  Þen  swey  in  his  ere,
Þat  vpbraydes  Þis  burne  vpon  a  breme  wyse:
'Herk,  renk,  is  Þis  ry3t  so  ronkly  to  wrath
For  any  dede  Þat  I  haf  don  oÞer  demed  Þe  3et?'
Jonas  al  joyles  &  janglande  vpryses,
&  haldez  out  on  est  half  of  Þe  hy3e  place,
&  farandely  on  a  felde  he  fettelez  hym  to  bide,
For  to  wayte  on  Þat  won  what  schulde  worÞe  after.
Þer  he  busked  hym  a  bour,  Þe  best  Þat  he  my3t,
Of  hay  &  of  euer-ferne  &  erbez  a  fewe,
For  hit  watz  playn  in  Þat  place  for  plyande  greuez,
For  to  schylde  fro  Þe  schene  oÞer  any  schade  keste.
He  bowed  vnder  his  lyttel  boÞe,  his  bak  to  Þe  sunne,
&  Þer  he  swowed  &  slept  sadly  al  ny3t,
Þe  whyle  God  of  His  grace  ded  growe  of  Þat  soyle
Þe  fayrest  bynde  hym  abof  Þat  euer  burne  wyste.
When  Þe  dawande  day  Dry3tyn  con  sende,
Þenne  wakened  Þe  wy3    vnder  wodbynde,
Loked  alofte  on  Þe  lef  Þat  lylled  grene;
Such  a  lefsel  of  lof  neuer  lede  hade,
For  hit  watz  brod  at  Þe  boÞem,  bo3ted  on  lofte,
Happed  vpon  ayÞer  half,  a  hous  as  hit  were,
A  nos  on  Þe  norÞ  syde  &  nowhere  non  ellez,
Bot  al  schet  in  a  scha3e  Þat  schaded  ful  cole.
Þe  gome  gly3t  on  Þe  grene  graciouse  leues,
Þat  euer  wayued  a  wynde  so  wyÞe  &  so  cole;
Þe  schyre  sunne  hit  vmbeschon,  Þa3    no  schafte  my3t
Þe  mountaunce  of  a  lyttel  mote  vpon  Þat  man  schyne.
Þenne  watz  Þe  gome  so  glad  of  his  gay  logge,
Lys  loltrande  Þerinne  lokande  to  toune;
So  blyÞe  of  his  wodbynde  he  balteres  Þervnde[r],
Þat  of  no  diete  Þat  day  Þe  deuel  haf  he  ro3t.
&  euer  he  la3ed  as  he  loked  Þe  loge  alle  aboute,
&  wysched  hit  were  in  his  kyth  Þer  he  wony  schulde,
On  he3e  vpon  Effraym  oÞer  Ermonnes  hillez:
'Iwysse,  a  worÞloker  won  to  welde  I  neuer  keped.'
&  quen  hit  ne3ed  to  na3t  nappe  hym  bihoued;
He  slydez  on  a  sloumbe-slep  sloghe  vnder  leues,
Whil  God  wayned  a  worme  Þat  wrot  vpe  Þe  rote,
&  wyddered  watz  Þe  wodbynde  bi  Þat  Þe  wy3e  wakned;
&  syÞen  He  warnez  Þe  west  to  waken  ful  softe,
&  sayez  vnte  Zeferus  Þat  he  syfle  warme,
Þat  Þer  quikken  no  cloude  bifore  Þe  cler  sunne,
&  ho  schal  busch  vp  ful  brode  &  brenne  as  a  candel.
Þen  wakened  Þe  wy3e  of  his  wyl  dremes,
&  blusched  to  his  wodbynde  Þat  broÞely  watz  marred,
Al  welwed  &  wasted  Þo  worÞelych  leues;
Þe  schyre  sunne  hade  hem  schent  er  euer  Þe  schalk  wyst.
&  Þen  hef  vp  Þe  hete  &  heterly  brenned;
Þe  warm  wynde  of  Þe  weste,  wertes  he  swyÞez.
Þe  man  marred  on  Þe  molde  Þat  mo3t  hym  not  hyde
His  wodbynde  watz  away,  he  weped  for  sor3e;
With  hatel  anger  &  hot,  heterly  he  callez:
'A,  Þou  Maker  of  man,  what  maystery  Þe  Þynkez
Þus  Þy  freke  to  forfare  forbi  alle  oÞer?
With  alle  meschef  Þat  Þou  may,  neuer  Þou  me  sparez;
I  keuered  me  a  cumfort  Þat  now  is  ca3t  fro  me,
My  wodbynde  so  wlonk  Þat  wered  my  heued.
Bot  now  I  se  Þou  art  sette  my  solace  to  reue;
Why  ne  dy3ttez  Þou  me  to  di3e?  I  dure  to  longe.'
3et  oure  Lorde  to  Þe  lede  laused  a  speche:
'Is  Þis  ry3twys,  Þou  renk,  alle  Þy  ronk  noyse,
So  wroth  for  a  wodbynde  to  wax  so  sone?
Why  art  Þou  so  waymot,  wy3e,  for  so  lyttel?'
'Hit  is  not  lyttel,'  quoÞ  Þe  lede,  'bot  lykker  to  ry3t;
I  wolde  I  were  of  Þis  worlde  wrapped  in  moldez.'
'Þenne  byÞenk  Þe,  mon,  if  Þe  forÞynk  sore,
If  I  wolde  help  My  hondewerk,  haf  Þou  no  wonder;
Þou  art  waxen  so  wroth  for  Þy  wodbynde,
&  trauayledez  neuer  to  tent  hit  Þe  tyme  of  an  howre,
Bot  at  a  wap  hit  here  wax  &  away  at  anoÞer,
&  3et  lykez  Þe  so  luÞer,  Þi  lyf  woldez  Þou  tyne.
Þenne  wyte  not  Me  for  Þe  werk,  Þat  I  hit  wolde  help,
&  rwe  on  Þo  redles  Þat  remen  for  synne;
Fyrst  I  made  hem  Myself  of  materes  Myn  one,
&  syÞen  I  loked  hem  ful  longe  &  hem  on  lode  hade.
&  if  I  My  trauayl  schulde  tyne  of  termes  so  longe,
&  type  doun  3onder  toun  when  hit  turned  were,
Þe  sor  of  such  a  swete  place  burde  synk  to  My  hert,
So  mony  malicious  mon  as  mournez  Þerinne.
&  of  Þat  soumme  3et  arn  summe,  such  sottez  formadde,
As  lyttel  barnez  on  barme  Þat  neuer  bale  wro3t,
&  wymmen  vnwytte  Þat  wale  ne  couÞe
Þat  on  hande  fro  Þat  oÞer,  fo[r]  alle  Þis  hy3e  worlde.
Bitwene  Þe  stele  &  Þe  stayre  disserne  no3t  cunen,
What  rule  renes  in  roun  bitwene  Þe  ry3t  hande
&  his  lyfte,  Þa3    his  lyf  schulde  lost  be  Þerfor;
&  als  Þer  ben  doumbe  bestez  in  Þe  bur3    mony,
Þat  may  not  synne  in  no  syt  hemseluen  to  greue.
Why  schulde  I  wrath  wyth  hem,  syÞen  wy3ez  wyl  torne,
&  cum  &  cnawe  Me  for  Kyng  &  My  carpe  leue?
Wer  I  as  hastif  a[s]  Þou  heere,  were  harme  lumpen;
CouÞe  I  not  Þole  bot  as  Þou,  Þer  Þryued  ful  fewe.
I  may  not  be  so  mal[i]cious  &  mylde  be  halden,
For  malyse  is  no3[t]  to  mayntyne  boute  mercy  withinne.'
Be  no3t  so  gryndel,  godman,  bot  go  forth  Þy  wayes,
Be  preue  &  be  pacient  in  payne  &  in  joye;
For  he  Þat  is  to  rakel  to  renden  his  cloÞez
Mot  efte  sitte  with  more  vnsounde  to  sewe  hem  togeder.
ForÞy  when  pouerte  me  enprecez  &  paynez  inno3e
Ful  softly  with  suffraunce  sa3ttel  me  bihouez;
ForÞy  penaunce  &  payne  topreue  hit  in  sy3t
Þat  pacience  is  a  nobel  poynt,  Þa3    hit  displese  ofte.
Amen.

Source:  http://rpo.library.utoronto.ca/poem/55.html



Íîâ³ òâîðè